L’adolescència és una etapa crucial en el desenvolupament. Aquesta es caracteritza per un gran nombre de canvis, que ocorren entre els 10 i els 20 anys aproximadament i afecten tots els aspectes fonamentals d'una persona.

Aquests canvis que van succeint al llarg dels anys ens porten a assolir “la maduresa”, ja sigui biològica, com a culminació del desenvolupament físic i sexual; psicològica, amb la reorganització de la identitat; i social i cultural, amb una transformació de les relacions amb l’entorn. Així doncs, durant aquest període, es modifica la nostra estructura corporal, els nostres pensaments, la nostra identitat i les relacions que mantenim amb la família i la societat.

Com podem entendre, doncs, els adolescents quan experimenten aquest procés ja no són infants que de cop seran adults, sinó que tenen una realitat pròpia amb la qual s’han d’enfrontar per experimentar noves capacitats, oportunitats, situacions, decisions... i tot, en un món de relacions que s'ha ampliat.

Quan els fills i filles arriben a l’adolescència, molts pares i mares mostren preocupació i desconcert en el fet de percebre un deteriorament en la relació amb ells, sobretot en la comunicació.

Així doncs, plantegem la pregunta: com passar d'una comunicació d'adult-infant a una comunicació adult-adolescent?

Quan parlem de comunicació entre pares/mares-adolescents observem 2 tipus de dificultats:
- Els fills/es es deixen de comunicar.
- Els pares/mares callen.

Quines raons poden donar a entendre aquestes dificultats quan els fills/es es deixen de comunicar amb els pares/mares?
- Molts adolescents creuen que els seus pares/mares són incapaços d’entendre’ls o de posar-se al seu lloc.
- Per vergonya.
- Per no preocupar-los.
- Moltes vegades els adolescents no expliquen les coses per por a que els adults s’enfadin. Serveix de mètode per esquivar sermons i càstigs.
- Per falta de confiança. Solament expliquen què pensen o senten quan és un problema de grans dimensions.
- “Perquè els pares/mares no es fiquin allà on no els demanen”. Per fer coses per si mateixos sense el suport o la crítica dels pares.
- Per no decebre'ls.
- La falta de discreció. És molt important com a pares/mares donar importància a la intimitat dels nostres fills/es.

Quines raons poden donar a entendre aquestes dificultats quan els pares/mares callen davant dels fills/es?
1. Perquè creiem que hi ha temes que no comprendran o perquè considerem que no són adequats.
2. Per no transmetre’ls inseguretats, com per exemple pors, neguits, etc.
3. Per no fer-los patir.
4. Per por a no ser un bon exemple.
5. Per no perdre la pròpia intimitat.
6. Per no influir en els posicionaments dels fills/es en problemes familiars o conflictes amb amics.
7. Per por a que siguin indiscrets.
8. Per no crear mal ambient.

Per a molts, l’adolescència i els adolescents semblen complicats d’entendre, però en realitat formen part de la nostra realitat diària, de nosaltres mateixos i del nostre entorn.

L'adolescència és el procés en el que crearem les condicions adequades de comunicació amb el nostre fill en l’etapa adulta.