La càrrega mental femenina és un dels anomenats "micromasclismes" més presents i invisibles del nostre dia a dia. Es consideren càrrega mental les tasques d'organització, planificació i cura de la llar i dels familiars/amics. No tant la realització de la tasca en si (que moltes vegades també és femenina), sinó tenir-ho en compte, pensar-hi, planificar-ho i ser la responsable que tot quadri.

Dit d'una altra manera, pot ser que la tasca d'anar a comprar pel menjar de la setmana sembli que està equilibrada i la fem tant homes com dones. Ara bé, les tasques de planificar un menú saludable, fer la llista de la compra i encarregar-se de dir: "recorda que hem d'anar a comprar", acostumen a ser encara responsabilitat de la dona.

La responsabilitat (o sensació de responsabilitat) que la casa i la família funcionin poden arribar a ser molt estressants i la càrrega pot convertir-se en sobrecàrrega. Sentir que si tu no planifiques i recordes que si els fills han d'anar al metge, potser no hi aniran; si tu no planifiques i recordes que hi ha una excursió a l'escola, potser no portaran el dinar; que s'han quedat sense roba pel canvi de temps; que és l'aniversari de l'àvia... No ho farà ningú més.

Aquesta sobrecàrrega mental, que és present en cada moment del dia a dia, és un factor estressant que pot afectar l'estat d'ànim i manifestar-se amb mal humor, poca paciència en la comunicació, disminució de la libido, arribant a descuidar-nos en l'autocura i fins i tot deixant de banda les necessitats pròpies. Si hi sumem que a aquesta situació se li afegeixen altres pensaments, com la sensació de no ser prou bona, o de no arribar a tot, tot plegat pot generar un gran impacte en la qualitat de vida de la persona.

En la vida pública, les dones ens trobem amb un sostre de vidre que dificulta el creixement professional i l'adquisició de càrrecs de responsabilitat; mentre que, a la vida privada, es considera la dona líder domèstica i cap, coordinadora i posseïdora d'alts càrrecs, com el de gestora, organitzadora, etc. Aquesta ambivalència es veu reflectida en la societat que ens titlla a les dones d’histèriques, ansioses, incompetents, exagerades o desequilibrades en comptes d'observar que és conseqüència d'un sistema masclista.

És per això que és tan important replantejar els rols de la dona i revisar la realització de les tasques a cada llar, així com educar en la igualtat.