El sòl pèlvic al llarg del cicle vital

No hi ha una edat en concret per començar a treballar el sòl pèlvic: tant el podem treballar amb nens com amb persones grans, així com amb dones i homes.

En aquest escrit ens centrarem en les dones, ja que els homes presenten un cicle hormonal molt més estable i, generalment, no es sol treballar fins a l’arribada de molèsties o patologies pròpies de l’edat avançada.

El sòl pèlvic és un conjunt de músculs, lligaments i fàscies que formen un “terra” a la part més inferior de la pelvis. Aquests teixits són els encarregats de donar suport a tots els òrgans pèlvics i, a part, són essencials per a una bona continència tant urinària com fecal.

Hi ha diversos moments especialment vulnerables o canviants en la vida d’una dona, com poden ser la menarquia (primera menstruació), l’embaràs, el postpart i la menopausa. En aquests moments és quan el sòl pèlvic pateix una sèrie de canvis a què ens hem d’adaptar, educar i exercitar adequadament.

Si la dona fa esports d’impacte (córrer, pàdel o crossfit, per exemple) o d’alt rendiment, també ha d’assegurar-se que el seu sòl pèlvic té el to suficient per poder-ho suportar. A més, cal tenir en compte que el restrenyiment i la tos crònica són factors que el debiliten.

Comencem parlant del moment de la primera menstruació, tot i que en cada cicle menstrual també podem observar aquests canvis. Durant els dies abans i durant la menstruació, el to muscular del perineu baixa; a més, també podem tenir l’abdomen més inflat o fins i tot sentir petites molèsties pèlviques.

Un dels grans moments en la vida d’una dona és l’embaràs. El to muscular de la zona canvia per factors hormonals, un augment del pes (es recomana guanyar entre 7-12kg del pes inicial, aproximadament), canvis en la postura i en l’estil de vida.

Quan arriba el moment del part, les contraccions comencen a preparar el cèrvix (coll uterí). Durant tota la fase de dilatació, la musculatura del sòl pèlvic es comença a estirar. Es manté aquesta flexibilitat fins al moment en què surt el cap del bebè (fase expulsiva), fase en què la musculatura cedeix a l’estirament màxim: una part del múscul de l’elevador de l’anus és la que té més risc de patir lesió. Tot i això, depèn de cada dona, de cada teixit i de cada part.

Entrem en el postpart: moment de crear un vincle amb el teu bebè i la teva parella. Cal disfrutar de l’etapa, de les emocions que comporta. És important que el cos vagi recuperant-se amb descans i tranquil·litat durant la quarantena. La musculatura ha fet un gran esforç en el moment de l’embaràs i el part suportant l’augment del pes, dels canvis posturals i un sobreestirament. Passats aquests dies, el primer que hem de fer abans de començar a recuperar és una valoració de fisioteràpia especialitzada. El professional ens indicarà com es troba el nostre sòl pèlvic i com començar a treballar-lo.

Uns anys més tard, arriba la famosa menopausa. És una etapa amb molts canvis hormonals que alteren el trofisme dels teixits, provocant una pèrdua del to muscular, de la força, l’elasticitat i un augment de la sequedat. A tot això s’hi sumen factors que poden modificar més o menys el sòl pèlvic: número de parts i com han estat, cirurgies, sobrepès, etc.

Per anar a veure el teu fisioterapeuta especialitzat en el sòl pèlvic mai és tard. Tant si et trobes en alguna d’aquestes situacions de més risc com si no, pot ser que sigui el moment per conèixer el sòl pèlvic i prevenir símptomes o lesions que puguin arribar.

Vols llegir més publicacions?