Aquest vídeo tracta sobre l’esquizofrènia i com la seva definició ha anat variant al llarg de la història. Inicialment, l’esquizofrènia era estigmatitzada i relacionada amb la bogeria. Després, va ser descrita com a demència precoç per un psiquiatre alemany. Més tard, un autor va proposar una definició més propera a la que coneixem avui en dia, que inclou característiques com l’ambivalència, l’autisme, l’efecte pla i la dificultat per associar les idees. Actualment, el diagnòstic es basa en el DSM-5 i inclou símptomes com deliris, al·lucinacions, discurs i pensament desorganitzat, així com símptomes negatius i positius. Per fer un diagnòstic d’esquizofrènia, cal que aquests símptomes perdurin durant almenys 6 mesos. El vincle terapèutic amb els pacients pot ser complicat durant un brot psicòtic, però amb el temps i el tractament, la confiança pot ser restaurada. Hi ha estudis que mostren com els símptomes de l’esquizofrènia poden adaptar-se a les societats i cultures en diferents èpoques. També es pot observar una influència de l’estil de vida i l’entorn en els deliris i al·lucinacions de les persones amb esquizofrènia. A més, hi ha diferències de gènere en la presentació dels símptomes. Es recomana la pel·lícula “Una mente maravillosa” com a referència per entendre l’esquizofrènia.