Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un conjunt complex de cognicions i actituds cap al menjar, el pes i la forma corporal, juntament amb conductes, hàbits alimentaris i pràctiques de control de pes que es tornen desordenades i generen una sèrie de conseqüències en diverses àrees del funcionament individual, incloent-hi desajustos fisiològics. (1) Es caracteritzen per una alteració persistent de la conducta relacionada amb el fet d’alimentar-se que impacta negativament sobre la salut i les capacitats psicosocials dels qui els pateixen. (2)
Els TCA són més freqüents en dones i l’inici se sol produir durant l’adolescència. És la tercera malaltia crònica en adolescents, per darrere de l’obesitat i l’asma. Es consideren malalties psiquiàtriques amb una gran variabilitat en la seva presentació i gravetat, que tenen una gran repercussió nutricional i comorbiditats associades. (2,3)
La complexitat d’aquests trastorns requereix diferents plantejaments terapèutics, fent-se indispensable un enfocament interdisciplinari. (2,3) A La Neural gestionem els TCA mitjançant un equip interdisciplinari, cosa que ens permet gestionar tots els aspectes, a nivell biopsicosocial, del trastorn. Dins de l’equip d’especialistes en TCA, les funcions estan clarament delimitades, amb l’objectiu d’assegurar l’atenció òptima del pacient, de manera coordinada i eficaç. L’equip d’especialistes està format per:
És la coordinadora del tractament interdisciplinari. És el referent principal del pacient i la família, avalua i diagnostica el pacient i realitza la intervenció psicoterapèutica. Les intervencions principals de la psicòloga se centren a treballar la imatge corporal, l’autoestima i l’autocura, identificar la causa i el manteniment de les conductes, treballar les possibles resistències a l’hora de mantenir uns hàbits alimentaris saludables, la gestió emocional i l’acompanyament en les diferents situacions quotidianes en què hi pot haver dificultats per part dels pacients.
Realitza el diagnòstic (comorbiditat psiquiàtrica), és la responsable del tractament psicofarmacològic, fa el control i seguiment de l’estat psicopatològic i realitza psicoeducació de la malaltia i el tractament.
Té com a objectiu principal l’adopció voluntària de comportaments alimentaris que fomentin la salut i el benestar. Es fa educació nutricional a la pacient i a la família i es busca, mitjançant el consell nutricional, la recuperació i el manteniment de la salut. També es vol evitar simptomatologia alimentària i detectar possibles recaigudes.
El programa d’educació nutricional s’enfoca englobant l’entorn de l’individu per tal de fer partícips de forma activa la família i entorn immediat, ja que aquest fet contribueix a obtenir millors resultats.
Els objectius generals del tractament també es plantegen de forma interdisciplinària. El tractament es personalitza en funció de variables com el diagnòstic, l’edat, la situació familiar, la gravetat o el risc, i es basen en (2,4):
BIBLIOGRAFIA