La por a iniciar un tractament farmacològic
Per a qualsevol persona que rebi la recomanació d’iniciar una medicació per a un patiment de salut mental, pot ser complicat tant acceptar aquest fet en si mateix, com poder estar tranquil·la amb el tractament que està a punt de començar.
Per part de la psiquiatra, la recomanació de començar tractament amb fàrmacs es basa en la història clínica i l’anamnesi de la pacient; a partir de la qual es fa un diagnòstic i s’avalua la conveniència del tractament segons els símptomes i els objectius a assolir. Cal afegir que, com tot el que té un efecte primari té un efecte secundari, els efectes adversos que la persona prioritza evitar seran també un orientador en l’elecció del fàrmac. Per exemple, si una persona que necessita prendre antidepressius té com a prioritat la conservació de la seva esfera sexual, caldrà escollir un que no afecti en aquest aspecte. En aquest sentit, tant l’elecció final del fàrmac com els resultats, seran més eficaços si ens basem en un acord entre la persona i la metgessa. Aquest acord caldrà que estigui basat en un diàleg d’intercanvi d’informació precisa i científica, escolta activa de les necessitats i expectatives, i una previsió temps aproximat de tractament (sempre subjecte a canvis segons l’estat i l’evolució de la persona).
Per part de la usuària que està a punt d’iniciar un tractament nou, tant si és la primera vegada com si no, és normal que sorgeixin preguntes com: “tan malalta estic com per haver de prendre medicació?”, “com m’anirà aquest fàrmac?”, “i si em trobo pitjor del que ja estic?”, “i si m’enganxo i després no puc deixar el tractament?”, “estaré rebent tota la informació que necessito saber?”.
La psiquiatria no pot respondre a totes aquestes qüestions que es plantegen, malauradament. Els factors que determinen la resposta i tolerabilitat a un tractament estan a la nostra genètica i el nostre metabolisme. Inclús si ens féssim un estudi genètic per esbrinar-ho, estem parlant de probabilitats, no de garanties. Responent a les qüestions anteriorment citades que m’acostumo a trobar quan recomano un tractament farmacològic, diria que el tractament farmacològic no té a veure directament amb la gravetat d’una situació (tot i que és cert que en casos lleus no cal medicar; però fer-ho no és un indicatiu d’extrema gravetat). Tampoc podem saber anticipadament com rebrà el cos un fàrmac; per tant, no podem saber si la persona es trobarà pitjor, però podem estar atentes a retirar aviat el tractament si això passa.
Finalment, cal dir que retirar el fàrmac és una tasca que requereix esforç i paciència, però és completament assolible. Rebre tota la informació sobre un fàrmac és moltes vegades poc possible (hi ha molta informació de cadascun), però podem explicar les característiques principals. És freqüent també que les persones acabin buscant a internet informació per sentir-se més segures o previngudes. Si us plau, no ho feu! Confieu i comuniqueu-vos amb la vostra psiquiatra, us guiarà el millor possible.
En resum, iniciar un fàrmac és un moment delicat per a tothom, però amb la deguda empatia i acompanyament, pot ser un procés amable per a la persona i que l’ajudi a trobar-se millor i aconseguir els seus objectius de salut.
– Marta Bové, psiquiatra –
Més informació