Les pors durant l’embaràs
L’embaràs és una etapa vital excepcional en el psiquisme de la dona; és un moment sensible emocionalment i les dones desenvolupen una capacitat perceptiva més elevada. Pel fet que és una etapa de canvis, poden aparèixer moltes pors i ben diverses. Ens podem preguntar què és la por, per què ens serveix, per què la sentim? La por se’ns activa en qualsevol situació que percebem com a perillosa: podem relacionar-ho amb la salut del nadó que estem gestant, amb la nostra pròpia salut, amb la pèrdua, amb el canvi identitari del “jo” al “jo-mare”, a la maternitat en si mateixa i a infinites pors més que cada una de nosaltres podrà desenvolupar depenent del context.
També és important parlar de l’estigma que hi ha sobre aquestes pors que podem passar quan gestem; per una banda, el concepte idíl·lic de “bona mare” que sovint fa que sentim les nostres pors com a “errònies” o “inadequades”; per altra banda, la creença que l’embaràs ha de ser una època feliç i s’ha de mostrar d’aquesta manera, però realment veiem que aquests canvis constants ens poden generar totes aquestes pors.
Llavors, hi ha un moment en què deixa de ser “normal” la por? Hi haurà moments en què la nostra por serà adaptativa, i aprendre a identificar-los i permetre’ns que aparegui és important. Tot i això, pot aparèixer de manera desadaptativa i que, per exemple, no ens permeti o ens afecti en la presa de decisions, ens condicioni la vida de manera limitant, que sentim que el patiment que ens causa és “desproporcionat” o ens impedeixi gaudir d’activitats que normalment ens agradaven. Llavors és recomanable que aquest moment no el passi la persona gestant sola; buscar refugi en els teus i/o en l’acompanyament d’un/a psicòleg/psicòloga perinatal són opcions molt vàlides per encarar aquest procés.
Psicòloga sanitària col. 28957