La logopèdia com a professió feminitzada
La logopèdia és una professió sanitària altament feminitzada. Aquesta feminització comença amb una presència altíssima de noies entre les estudiants que posteriorment es trasllada a una feminització de les professionals en actiu. Per exemple, el 2018 el 95,5% de logopedes eren dones.
El fet que aquests percentatges pràcticament no hagin variat en els darrers anys fa pensar que no sembla que hi hagi d’haver un canvi que alteri aquest desequilibri en un futur proper. Les causes poden ser diverses. Des de la logopèdia, s’han fet alguns estudis per mirar d’aprofundir en aquesta realitat des d’una perspectiva de gènere.
Un primer estudi que podem trobar es el de Steven Boyd i Nigel Hewlett, per exemple, que es pregunta per les raons d’aquesta gran desproporció de gènere en la logopèdia i que vol aportar dades des de la perspectiva dels homes. L’estudi té com a objectiu conèixer les opinions dels estudiants i professionals masculins sobre els motius pels quals havien escollit estudiar logopèdia i també vol conèixer les seves experiències relacionades amb l’ocupació en relació amb seu gènere. Els estudiants i professionals aporten diverses raons per a la tria: que és una professió jove, que permet autonomia laboral, que ajuda en la comunicació i el llenguatge i també per ajudar les persones. Com a aspectes negatius, una tercera part dels entrevistats destaquen que s’han sentit sols i aïllats durant els estudis pel fet de ser una proporció tan petita de l’alumnat respecte de les noies; i, en referència a la seva ocupació, alguns manifesten dificultats concretes pel fet de ser un home sol treballant amb un infant. Els autors de l’estudi consideren que aquest és un tema important sobre el que cal seguir investigant.
Un altre estudi ressalta que la titulació atrau primordialment dones justament pel fet de ser majoritàriament triada per dones. En aquest punt, les autores afirmen que la tria de la titulació en congruència amb el rol perpetua la segregació per sexes de les titulacions/professions. Seguint aquesta perspectiva, els estereotips atribuïts a cada un dels gèneres també té un efecte determinant en la presa de decisions en els estudiants, de manera que condueix les noies a sortides més professionals i als nois a la dedicació acadèmica. Les autores finalitzen l’estudi amb un llistat de recomanacions per tal d’evitar els efectes de biaix de gènere.